EL COL.LECTIU “ARQUITECTURA SENSE FRONTERES” ens ha enviat les seves reflexions sobre el PDU GRAN VIA

logo_asf_vertical

Reflexions sobre el PDU de l’Hospitalet del Llobregat escrit obert als Promotors, Politics i Econòmics
Sobre el Model de creixement????
Desprès de veure el model de creixement de la plaça Europa, es segueix insistint sobre el mateix, o similar.
Es realment racional pensar que el creixement en torres de gran alçada es un model adequat per una Ciutat com l’Hospitalet del Llobregat?
Es sostenible el model, es eficaç per els ciutadans, dona imatge de Ciutat amable i humanitzada, o es fruit de processos tant sols econòmics?
El model té com a contrapartida unes expectatives cooperativistes amb l’habitatge? O sols es basa en l’especulació?  Respon el model a la idiosincràsia del habitants de la Ciutat? O sols es tracta de fer caixa y que resultin els números per els propietaris del sol.
Algú de l’Ajuntament ha explicat a la gent de Bellvitge quina serà la seva futura linia de l’horitzó? en definitiva, la visió que tindran un cop consolidat el Plà?
Algú s’ha preocupat al menys que els edificis que volen construir per tal d’anar densificant la Ciutat al menys siguin de qualitat mediambiental i tinguin la Certificació Leed Platinum
OBLIGATÒRIAMENT i siguin exemple cara el futur ?
Algú ha pensat realment en Hospitalet del Llobregat????
Abans d’iniciar el PDU en qüestió, s’ha tingut en compte la resta del context de la Ciutat? Fins i tot en àrees molt properes al PDU tenim zones completament infrautilitzades i gairebé mortes, urbanísticament parlant. Ningú s’ha qüestionat res al respecte?
Sols s’elabora el PDU sense context i agafant les àrees que convenen per dur-lo a terme, i la gran novetat es tapar un boci de la Gran Via, i comptar com verd tota aquesta zona de dificil i costosa execució, sense pensar en res més que la resposta de sol per habitatge.
Que passarà amb les zones intermèdies? El mateix que a la plaça Europa? Quin desastre oi? L’operació es exclusivament de salvatge especulació i per rentar-se la cara es creen unes zones “verdes i intermèdies” de difícil manteniment, sense tenir en compte el context.
Els redactors del pla al servei de l’especulació econòmica més flagrant, pensen que en aquestes poderoses torres de gran alçada i vindran a viure la “jet set”, no facin riure, amb prou feines per una banda veuran el mar, i per l’altre tindran vistes a la ciutat sanitària, al hotel i a Bellvitge, carai quin encert!!!! Tot això ben amanit per uns avions que arriben i surten continuadament!!!!
En definitiva un nou polígon semblant a Bellvitge amb densitat, però amb més alçada, una delícia, els dissenyadors i els promotors del PDU saben que vivim al segle XXI i que la Ciutat ha estat malmesa de sempre!!!! No es una oportunitat per fer un Model Exemple, la ocasió es única i el lloc també :Enllaç amb el Parc Agrari del Llobregat. No es pot perdre aquesta possibilitat!!!!
La parcel.la actualment ocupada per les Masies i en explotació agrícola, deuria mantenir-se com a tal i ser la base per la futura connexió amb el Parc Agrari del Llobregat amb agricultura ecològica i potenciant l’únic possible Parc Agrari de l’Hospitalet.
El PDU la denomina zona verda i de Serveis Comunitaris al conservar les Masies però no la
defineix ni la revaloritza en cap sentit.
De convertir-se en Parc Agrari, tindría aquesta zona una vocació plena de Servei i d’enllaç amb el Parc Agrari del Delta del Llobregat i potenciaria unes característiques a la Ciutat, que actualment no existeixen.
Horts pels veïns i les Escoles, didactica una possible Escola Professional Agrària? Perqué no.!!!!!!
Sembla que la Ciutat vulgui posicionar-se d’esquena al riu que li dona el nom, essent l’única possibilitat que queda per tal de entrar en la denominació i les característiques d’un fet que no deuria deixar-se de banda, per la qualitat urbana que es mereix.
Vull recordar que el PDU en aquesta zona encotilla per els dos caps tota l’área de les masies amb edificació en alçada, per tant li fa un flac favor a la Ciutat en lloc d’alliberar-la li posa barreres així es impossible de convertir-la en una autentica zona agrícola experimental i de Parc Agrari. Cal deixar i potenciar que la zona lliqui vers el Llobregat………………per requalificar-se en Parc Agrari.
Ajuntament i Promotors del PDU, per aquest camí estem fent el mateix políticament parlant, del que va fer-se i criticar-se tant en el seu moment, UN POLÍGON D’EXPANSIÓ URBANA al més pur estil dels polígons d’expansió del franquisme, això si disfressat de modernitat, però sense arribar ni al ecologisme ni a sistemes de promoció d’habitatge popular, …….nires de res……….quina pena!!!!!!.
Per aquest “viatge” es millor deixar la cosa com està, al menys encara existeix l’esperança, de dur-se endavant segons el previst ens en penedirem quan estigui consolidat, (al menys caldrà esperar de quinze a vint anys) i els que ho vegin fet acabaran dient:
COM POT SER QUE EN EL SEGLE XXI S’HAGIN FET SOLUCIONS TANT INDIGNES PODENT
FER-HO BE, I AMB RESULTATS ECONÒMICS I SOCIALS INCLÚS MILLORS QUE ELS QUE
HAN ANAT TREIEN FINS ARA.
” El PGM de 1976 va preveure en l’àrea de Cal Trabal uns espais lliures extensos,
teòricament destinats a esdevenir una zona verda de caràcter metropolità (6c). …. El
resultat de tot plegat és un espai amb gran vocació de centralitat però que manté el seu caràcter periurbà, fragmentat, poc o gens integrat amb la resta del territori de l’Hospitalet de lLobregat i mal comunicat a nivell metropolità, constituint una de les parts de la ciutat amb una lectura més complexa i allunyada, tan de l’ús ciutadà com també del riu Llobragat, el qual resta com un objecte aliè, separat per barreres i sobre el qual les operacions presents i futures haurien de permetre la seva restitució i la del seu entorn com a espai de valor paisatgístic, així com la potenciació del seu gaudi públic”
FER-HO BE, NO ES MES CAR QUE FER-HO COM PRETENEN, MALAMENT, SOLS HI HA
UNA DIFERENCIA, EL GUANY ECONÒMIC NO ES TANT IMMEDIAT, PERÒ L’HISTORIA ELS JUTJARÀ, I TAMBÉ ESTEM CONVENÇUTS QUE AIXÒ SE’LS EN FOT!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Infografies el.laborades per “ARQUITECTES SENSE FRONTERES”:

Advertisements